Al Palau Robert hi ha una exposició de vestits del Pertegaz fins al 27 de febrer.
Hi ha sobretot vestits dels anys 70.
Això de l'alta costura a mi com a la majoria ens cau lluny, però també com altres he caigut en el parany de la creació. Hi ha una elegància de teixits i de formes i un munt d'imaginació que t'embolcallen i se t'enduen.
Cherchez la femme.
Dit això, mires els noms de les propietàries originals i t'embafen els cognoms compostos que, a més, duen invariablement el del marit a darrera, amb un bon "de" que marca la pertanyença. Al final, una vitrina amb retalls de HOLA!s i similars acaba d'establir la contradició. És com si et digués: allò (tan maco) era això (tan roni i tan cursi) o, més precisament, eren aquestes (definitivament tan i tan lluny del meu esperit).
Establerts els peròs: l'exposició del Pertegaz m'ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada