Desorientació. Mandra o paràlisi pel que fa a aquest bloc, o potser bloqueig, que és més. En qualsevol cas poques ganes de fer ni d'escriure coses noves. De moment.
Com que tampoc no tinc ben bé ganes de tirar l'esponja, decideixo fer una mica de trampa i desempolsar dibuixos, fets fa temps, d'una casa del Camp de Tarragona que em tinc molt mirada i viscuda. Ens situem fora de l'actualitat, de totes totes.
Aquestes imatges evoquen una època en què les cases estaven més plenes de gent, s'era més gent a viure plegats. I es gastava molta estona matant el temps, cadascú amb la seva dèria.
El d'avui és d'un racó del menjador, un racó d'abans de les ràdios i tocadiscos. Al vespre, quan es feia fosc i a dins de casa s'encenien els llums de carburo, uns llegien, d'altres jugaven a cartes, i algú s'entretenia tocant cançons al piano. Les notes de Cocaïna, sé que al fin me has de matar omplien el menjador.
(Més Interiors aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada