38.- El document del dilluns. Magisteri 1936-1938

Treballs de la meva mare quan cursava Magisteri durant la Guerra civil espanyola: aquarel·la (fulles de llaurer) i manualitats (exercici de paper plegat).

 (Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

37.- El document del dilluns. Batxillerat per lliure

Mitjan anys 1930. Treballs de l'últim curs de Batxillerat, que la meva mare va cursar en règim lliure. 1.-Dibuix linial.
2.-Biologia.
3.-Agricultura (un treball sobre plagues agrícoles).


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

36.- El document del dilluns. A Granada a instal·lar-hi el gas ciutat

A l'any 1908 el meu avi Petit van anar a viure a Granada amb la seva dona i els fills, perquè la companyia de Gas Lebon per a la qual treballava com a enginyer hi volia instal·lar el gas ciutat. He trobat una llibreta d'aquells anys, una llibreta "de treball de camp": a cada pàgina hi ha un o dos trossos de plànols de carrers per on havien de passar les rases del gas, amb anotacions de mides i d'entrants i sortints de les cantonades. A la pàgina de dalt hi ha la Plaza Nueva i el Paseo de los Tristes, i a la de baix la placeta de Santillana. Veig al meu avi pel carrer, amb la llibreta, llapis i una cinta mètrica.
En van marxar al cap de dos anys i hi van deixar una filla enterrada al cementiri. La meva àvia va tenir sis fills, i l'única fotografia que tenia penjada a la paret era la de la nena que va morir a Granada.

Exposició "Júlia, el desig"

(La Sargantaine, Ramon Casas)

Fins al 20 de juliol, al Cercle del Liceu hi ha una exposició (guiada, s'ha de concertar hora)(cara, 14'50€) de pintura de Ramon Casas, centrada en els quadres que va pintar de la seva model, amant, i finalment esposa, Júlia Peraire, bonics i interessants. A més és una ocasió per veure el Cercle del Liceu, un lloc tan privat i tan de rics que si no és per una ocasió excepcional no s'hi pot entrar. A mi m'ha agradat anar-hi.

Per comprar entrades, aquí http://www.circulodelliceo.es/ca

A més de l'exposició, es visita "la peixera", la sala amb finestrals que donen sobre la rambla, i que va ser decorada el 1905 amb dos grans murals del pintor i escenògraf Oleguer Junyent. Interessants: en un hi ha uns arbres, en l'altre figueres de moro, estilitzats, molt moderns, dos paisatges de vegetació mediterrània, i al fons un cel difuminat... Costa de veure, però al fons, abans del cel difuminat, hi ha el Pla de Barcelona, la ciutat, el Poble Nou, el port i moltes xemeneies fumejant. És una reivindicació dels orígens, una declaració de principis: "Som molt rics, no perquè siguem aristòcrates, sinó perquè som fabricants".

També es por entrar a la sala anomenada "la rotonda", que era el lloc on es retiraven els homes per fumar i on no va poder entrar cap dona fins no fa gaires anys. Els quadres que Ramon Casas va fer expressament per a aquest lloc són magnífics,

A la sortida, en un racó, una placa dels "Caídos por Dios y por España", amb tretze noms de membres del Cercle, suposo que assassinats durant la Guerra civil. És un espai privat.

Els tres turons des d'Esplugues

Cliqueu per veure el dibuix sencer.
Els tres turons -la Creueta del Coll, el Carmel i el Turó de la Rovira-, vistos des de la part alta d'Esplugues. Al peu, el parc Güell. I contra el mar l'edifici altíssim de Santa Coloma, les xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià del Besòs, la Sagrada Família, que està perdent el perfil esvelt que li era característic, i la torre Agbar. Per a un altre dia, l'altra banda, de Montjuïc fins a l'aeroport.

35. El document del dilluns. Quaderns de comptes

Aquest quadern de comptes domèstics és de l'any 1929 i no pertanyia a ningú de la meva família, sinó a algú altre (d'Igualada?) i la veritat és que no sé d'on devia sortir. És interessant veure com era d'estret el ventall de coses que es podien consumir en una casa o una cuina. Molt bacallà, gallina, cervell, fetge, cigrons, escarola...
Anoto a continuació els que ara són menys corrents o inexistents:
Sac de carbonissa (devia ser per al braser), blauet, esperit de vi, sabó, lleixiu, blanc d'Espanya, polvos insecticides, terra d'escudelles, cristall de sosa, i també polvos de goma i polvos de neu que no sé què són. I de tant en tant Kaol, que tampoc sé què és. Caritat, cadira missa, sifon, Vichy... Amb poca freqüència sello, carter, sereno, crema de sabates, mistos, serradures, taps de suro.  
És igualment significatiu que per l'absència de neveres es comprava pràcticament cada dia. 


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Encara més imatges des del Turó de la Rovira

Cliqueu per veure el dibuix sencer.
Un altre tros de la vista des del Turó de la Rovira, dibuixant fa uns dies amb els Inky fingers.

Vista des del Turó de la Rovira

Fa dies, dibuixant amb els Inky fingers des del búnker del Turó de la Rovira, vista sobre Barcelona. Hi ha molta gent jove i alguns turistes que hi pugen i s'asseuen a xerrar i mirar.

34.- El document del dilluns. Les Écoles Françaises anys 30

 

1932. Tres dibuixos de la meva mare al Cahier de Récitations, quan anava a les Écoles Françaises de Barcelona, vora la plaça de toros Monumental. Tenia 14 anys.


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Parc de Can Buxeres a l'Hospitalet

Aquesta tarda dibuixant amb els Inky Fingers al parc de Can Buxeres a l'Hospitalet. He retallat el dibuix per deixar només un tros de garrofer i un de pi.

33.- El document del dilluns. Publicitat industrial antiga

He trobat alguns anuncis industrials dels anys 1930 dels respectius negocis dels germans Petit Cuétara. El primer és un forn crematori d'escombraries domèstiques (el meu avi es va dedicar a fer "fred i calor") . El segon és de finestres d'hule per tancar cotxes (el seu germà venia tot tipus d'accessoris d'automòbils). I també he trobat una llibreta on anotava, com es pot veure, els encàrrecs: taxímetres, eines, para-xocs, neteja parabrises, seients, rodes de recanvi, clàxons...

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

32. El document del dilluns. Quan s'empaperaven les parets

Quan s'empaperaven les parets.
Exemples de papers de paret: es tracta de fotos de parets que fa molts anys que es van empaperar, esgarrinxades i deslluïdes, però crec que valen com a mostra dels canvis estètics.
Els quatre primers es van posar l'any 1957. Els motius dels dibuixos: plantes aquàtiques, imitació de tela de sac, floretes i paons en blanc i negre. El penúltim, el més trist, és aproximadament del 1900. I l'últim de tots, amb escenes de caça i a parer meu el més alegre, del 1880.
Per contrast, sempre he trobat lluminosos i acollidors els murs pintats de blanc.

 

  

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

31. El document del dilluns. Actor de teatre

El germà del meu avi Petit es va guanyar la vida fabricant gasosa, primer, i venent accessoris de cotxes, després. Però entremig va intentar ser actor de teatre. Hi ha dues postals escrites al seu germà que es va fer fer a partir d'una foto artística de personatges de les seves actuacions, en Xexa i el Dr d'Aquin. Era l'any 1910.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Encara més retrats

Sessió de retrats al Caixaforum, del primer dijous del mes. Cada u dibuixa i quan li toca posa deu minuts i és dibuixat. Aquí sobre el que he fet jo, i aquí sota com m'han vist la Rosa i la Clara.

La Feria de Abril al Fòrum

Aquest divendres 29 d'abril, al Fòrum, a la Feria de Abril, amb els Inkies. No hi havia estat mai i em va agradar coneixe-la. A una taula de la caseta de la Casa de Córdova dibuixant les dones ja granadetes (eren les 7h de la tarda i no havien arribat els joves) ballant al tablao, sense complexos perquè les batas els marquessin cul i panxa. Ara sóc molt sensible a aquests detalls que assenyalen el triomf de la vida.

Sorpreses

Anant pel carrer València, davant del Majestic i vora el Museu Egipci, hi ha l'anunci d'una pensió a un principal. Qui ha fet el cartellet se l'ha estudiat bé i per al punt de la I ha triat una estrella de sis puntes, com l'estrella de David i iferènciada de la de cinc puntes, la tradicional comunista. Blanc, negre, roig. Que el pis sigui el P, per a un estranger deu ser més misteriós. Hi ha gustos per a tothom.
La foto d'aquí sota, que he pescat a Internet, té a veure amb la nota anterior sobre mosaics hidràulics.

30.- El document del dilluns. Mosaics hidràulics

Els mosaics que van cobrir el terra de molts pisos de l'Eixample barceloní finals del segle XIX i començaments del XX s'anomenen hidràulics, per la manera com estaven fabricats. A Viquipèdia trobareu una explicació. Aquí sobre una mostra, amb un error de composició, que segurament sabreu veure. I aquí sota diversos exemples, de més complicats a més senzills.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

29.- El document del dilluns. Excursions familiars

Excursió familiar. A Vallvidrera? No ho sé, però no podia ser gaire lluny d'un mitjà de transport públic.
Es tracta de la família dels meus avis Petit i de la del germà de la meva àvia, amb els corresponents col·laterals: un cunyat, un veí, una cosina. El meu pare és el nen que està dret al mig, el més petit, que deu tenir amb prou feines tres anys.
La foto va ser disparada aproximadament el 1920, per un oncle molt aficionat a la fotografia. Tot el grup devia posar durant una bona estona.
Encara que era una època en què es deia: "Per anar d'excursió posa't un vestit vell", en aquestes fotos em fa gràcia la indumentària dels participants, amb barrets i camises amb corbata.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Il·lustració

A la revista cultural El Núvol han publicat el conte guanyador del concurs TRAMa 2016, Superpop a la gallega, iniciat per Llucia Ramis (és un conte col·lectiu escrit per nou persones). L'han il·lustrat amb un dibuix meu que ja vaig publicar a Barcelonetes en el seu moment i que han trobat corrent per la xarxa. M'ha fet molta il·lusió.