Si això ha d'anar endavant, voldria que servís de revulsiu per trencar la inèrcia actual, la passivitat i el desencís, i crear una cosa nova que fes goig. El que pasa és que les coses noves que fan goig en general es comencen a fer abans que te'n donin el permís o els mitjans. Es comencen a fer perquè n'hi ha molta necessitat, se'n tenen ganes, hi ha idees i empenta. I ara tot això jo no ho veig clar. Veig molt d'entusiasme general, però el contingut difús.
Com volen uns i altres que sigui aquest país?
Deixeu-me donar un exemple perquè s'entengui el que vull dir. És un exemple de fa anys, perquè tinc anys, tot i que em sabria greu que algú pensés: "Explica batalletes".
Som al 1976 o 1977. Una amiga meva aprova unes oposicions i li donen una plaça de professora en un institut nou d'una ciutat de l'àrea metropolitana barcelonina. És un institut tan nou que encara no existeix, és a dir no té ubicació, no té local. M'explicava com recorria dins d'un 4L, amb tres altres professors nous, la ciutat de l'àrea metropolitana barcelonina amunt i avall. Es paraven a les grans construccions que semblaven en desús, magatzems, naus industrials o locals parroquials. Buscaven un local provisional per al nou institut del qual eren professors, per poder-hi encabir els alumnes i começar les classes quan abans millor. Tenien ganes de fer un ensenyament públic diferent, encara que no hi havia els mitjans.
Jo ara trobo a faltar una guspira, inspiració, idees del contingut. No pot ser que ara només hi hagi el desig de tenir un país que disposi d'uns quants diners més. Diners per fer diferent què? Atenció: aquí hi ha tants corruptes com a Espanya que poden volatilitzar els diners en un tres i no res.
S'hauria d'aconseguir omplir de contingut aquest projecte. Visualitzar un canvi en aspectes importants. Llançar a la palestra idees de canvi concretes.
Jo ara encara no veig clar el que tindria de bo aquest nou país.
1 comentari:
Ho vaig escoltar ahir a la ràdio: "...és tan engrescador crear un nou estat!". I ara sembla que no toqui posar-ho en dubte. A més a més, un dels avantatges dels estats propis és que, finalment, s'aconsegueix certa lucidesa i es deixen de dipositar tantes esperances en les estructures administratives. Per la resta, un dels majors aventatges d'una independència pacífica i pactada amb Espanya consistiria en deixar de cercar enemics externs.
Evidentment hi ha coses que les han de resoldre les administracions i lamentablement el centralisme ha promogut actuacions contràries a Catalunya, però la gent que fa servir aquests fets per a diluir les seves pròpies responsabilitats contribueix a crear societats políticament febles i econòmicament endarrerides.
Dels mals que pateix Catalunya hi ha un del que, aparentment, no es pot parlar: la perdua de rigor.
Publica un comentari a l'entrada