El camp ara és molt sec i hi ha zones baixes amb herba seca que en altres moments de l'any potser són plenes d'aigua. Però no tot són camps i erms, sinó que es travessen també alguns bosquets que donen molta alegria a la caminada.
A la sortida de Castelló, una prostituta asseguda en una barana de la vora de la carretera i nosaltres que passem amb botes i motxilla per l'altra vora, formen una imatge de les que serveixen per immortalitzar paradoxes. Una altra, és el contrast entre aquests camps i els immensos edificis d'Empúriabrava que s'alcen a l'horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada