Aquest dibuix el vaig fer als anys noranta, després de veure una pel.lícula sobre el conflicte bèl.lic a Macedònia, Before the rain. És una pel.lícula amb una estructura perfecta per explicar l'espiral infernal que crea la violència. Em va deixar empremta.Si al País Basc ara s'ha trencat aquesta l'espiral, hem de respirar fondo i alegrar-nos-en. Bernardo Atxaga deia fa anys: "Quan arribi aquest moment, levitarem". Ahir al vespre el vaig sentir a la ràdio dient que ara s'ha de tenir un temps per fer memòria, per situar-se, per sentir i pensar la història de cadascú.
Em vénen al cap imatges viscudes a tants pobles de Navarra i d'Euskadi, mirades malfiades cap al forani -jo-, i aquells llençols penjats a balcons i a ajuntaments amb el lema d'apropament dels presos.
Queda el dolor, d'uns i d'altres. Radicalisme de molts. L'actitud xulesca o matonisme d'uns, incrustada a la societat, certa por i esperit de prudència d'altres. Aproximadament set-cents-cinquanta presos d'ETA a la presó, que no són delinqüents comuns, agradi o no als altres o a uns. Odis i cremades, dissimulats per por o per esperit de concòrdia. Odis i cremades no dissimulats, que reclamen venjança o reivindiquen reconeixement.
Hi haurà prou modèstia, humilitat i perdó d'uns i altres? Hi haurà plors d'alliberament, esperit de concòrdia? O tothom pretendrà haver guanyat?
(Interessats: aquí el text integre del comunicat d'ETA)
2 comentaris:
Els anys m'han anat fent tornar escèptica, veurem, els grans entusiasmes em fan angúnia.
Sí, ja t'entenc. Però que ells mateixos diguin prou, çés un canvi.
Aprofito per dir-te que m'he llegit "La cendra dels anys", m'ha agradat, és bo, de veritat, felicitats.
Publica un comentari a l'entrada