![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP_JTgxySg2o2eQy_LTOPi85xAkqH2V7gzw5wnkdVGkaBO1ioWmj_cMTfVBuixOVC5ZIweZMtBxanTBlYJVGusd8t0fpT-mzC21RzfPGepydpTXjaZ1_e51oIS-VZ-NPm_rbFUcTQyz3OE/s200/serp_roda_modif.jpg)
Si al País Basc ara s'ha trencat aquesta l'espiral, hem de respirar fondo i alegrar-nos-en. Bernardo Atxaga deia fa anys: "Quan arribi aquest moment, levitarem". Ahir al vespre el vaig sentir a la ràdio dient que ara s'ha de tenir un temps per fer memòria, per situar-se, per sentir i pensar la història de cadascú.
Em vénen al cap imatges viscudes a tants pobles de Navarra i d'Euskadi, mirades malfiades cap al forani -jo-, i aquells llençols penjats a balcons i a ajuntaments amb el lema d'apropament dels presos.
Queda el dolor, d'uns i d'altres. Radicalisme de molts. L'actitud xulesca o matonisme d'uns, incrustada a la societat, certa por i esperit de prudència d'altres. Aproximadament set-cents-cinquanta presos d'ETA a la presó, que no són delinqüents comuns, agradi o no als altres o a uns. Odis i cremades, dissimulats per por o per esperit de concòrdia. Odis i cremades no dissimulats, que reclamen venjança o reivindiquen reconeixement.
Hi haurà prou modèstia, humilitat i perdó d'uns i altres? Hi haurà plors d'alliberament, esperit de concòrdia? O tothom pretendrà haver guanyat?
(Interessats: aquí el text integre del comunicat d'ETA)
2 comentaris:
Els anys m'han anat fent tornar escèptica, veurem, els grans entusiasmes em fan angúnia.
Sí, ja t'entenc. Però que ells mateixos diguin prou, çés un canvi.
Aprofito per dir-te que m'he llegit "La cendra dels anys", m'ha agradat, és bo, de veritat, felicitats.
Publica un comentari a l'entrada