La primera, l'arribada de nit a El Caire. Fins i tot els avions que arriben a l'aeroport vénen de llocs desconeguts. Doha! On és Doha? Recullen les maletes, a la mateixa cinta que nosaltres, els passatgers procedents de Lagos i apareixen les primeres dones de negre integral.Fent cap a l'hotel, ens diuen que els carrers no són gaire plens, perquè s'està jugant la final de la copa africana de futbol i la gent és davant de les televisions. Deuen haver pitat el final del partit perquè a mig camí de l'hotel, tots els carrers s'omplen de gent eufòrica.
El Nil travessa la ciutat. Ponts amb circulació densa. Autovies, vies, avingudes, carrers i carrerons amb més circulació densa. Claxons. Claxons contínuament. Munts de gent travessant com pot les autovies, vies, avingudes, carrers i carrerons. Cotxes esquivant la gent que travessa. Una aglomeració de vint-i-dos milions de persones (22!), circulació diària de cinc milons de cotxes (5!). Ni un semàfor, ni ratlles blanques marcant carrils a la calçada, ni passos de vianants. La primera impressió: "Això és impossible".
El dia de la marxa la impressió havia canviat: "Això funciona, un respecte".
En acabar aquest viatge, he entès el que em va dir fa 20 anys (20!) la Montserrat Gispert a Nova York: "Aquesta ciutat em recorda El Caire".
El Caire, capital del món àrab.
3 comentaris:
Llegir-te en aquesta mena diari que has fet o estas fent m´ha produit de un costat un gran plaer i d´altre un gran dolor, però pot més al plaer enorme de anar a Egipte amb tu. Sempre em sorprens amb els dibuixos, un altre cop... Ah! els de les dones i el "ditxós" mocador preciós. Gràcies. María
Gràcies, Maria, pel comentari. T'he d'ensenyar a posar comentaris :-)
Es posen a les notes més recents, si no són molt difícils d'anar a pesacra!
Una abraçada
Eulàlia
Volia dir "pescar" i no "pesacra"!! :)
Publica un comentari a l'entrada