dilluns, 12 d’octubre del 2009

Hipàtia

La pel.lícula Ágora d'Alejandro Amenábar és una superproducció de moltíssims milions d'euros, que vol narrar la història de la matemàtica i astrònoma Hipàtia (Alexandria, segle IV-V dC) immersa en les lluites polítiques i religioses de l'època, entre cristians, jueus i "pagans". També ens vol acostar a l'astronomia.
Les intencions són molt bones.

El guió l'he trobat fluix, però m'ha agradat veure-la perquè no sabia res d'Hipàtia i ara em miraré dades; també he trobat boniquíssimes algunes recreacions del conjunt d'Alexandria, amb el far, les llacunes i el mar.
En diversos moments hi ha una contraposició d'imatges interessant: l'àgora, on es reparteix llenya; les vistes de la ciutat a vol d'ocell; fotos del delta del Nil preses en helicòpter; imatges de la Terra preses per satèl.lt; i després els planetes i les estrelles. És molt suggerent contemplar l'univers mentre encara se senten, esmorteïts, els crits de les patacades a l'àgora.

El que volia remarcar a l'escriure la nota és que és una pel.lícula d'un anticlericalisme total i radical. Ja m'està bé. Mostra uns cristians i una església en ascens, que practiquen una intolerància i una violència aclaparadores, i un antifeminisme visceral. La veritat, es fan molt antipàtics.
(No sé d'on ha tret els milions l'Amenàbar, però del Vaticà segur que no.)

La defensa del pensament crític és present a tota la pel.lícula. Posa en boca d'Hipàtia i d'un antic deixeble seu, ara bisbe, un diàleg on més o menys diuen:

Hipàtia: -Tu hi creus en tot això?
Bisbe: -Sí
Hipàtia:-I no dubtes mai?
Bisbe: -No.
Hipàtia:-Jo en canvi he de dubtar. Jo ho he de fer.

Hipàtia mor horriblement a mans d'aquests cristians intransigents, a la pel.lícula, i sembla ser que també a la realitat. Una mort escruixidora.

9 comentaris:

Júlia ha dit...

La història d'Hipatia és força coneguda, de tant en tant 'retorna'. No he vist la peli, m'han dit que és una mica pesadeta. Per cert, suposo que és a causa de la tele que a les llibreries he vist ja uns quants llibres de narrativa i història sobre el personatge...

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

í, és una mica pesadeta, però quan vaig descobrir la vena anticlerical de l'Amenàbar em va fer gràcia.
Doncs jo no coneixia aquesta dona i ja pot ser que amb la pel.licula s'hagi tornat a posar de "moda".

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

Afegeixo un detall de la pobresa del guió que la fa pesadeta: en tota la pel.lícula que dura 2 hores llargues només hi surt una dona: la Hipàtia.
Amb tot me n'alegrto d'haver-hi anat.

Magda ha dit...

Jo sabia d'ella per un dels capítols de Cosmos, de Carl Sagan, on explicava qui va ser i com va morir, deia que la van tallar amb petxines esmolades... salvatge i cruel mort.

La Història te moltes dones astrònomes, gens o poc reconegudes. Hi ha un article a Investigación y Ciencia -fet per una dona és clar- que en parla:
http://blocs.lescorts.cc/cienciamllongueras/2008/09/17/lharem-de-pickering/

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

Magda, em fa falta assistir al vostre club científic, a veure si em poso al dia!! Fins aviat

Met ha dit...

A mi la pel·lícula m'ha fet el pes, tot i trobar-hi alguns "peròs"...

Del diàleg que destaques se n'extreu que el dubte et fa plantejar les coses i és la via cap al coneixement... en canvi les religions que s'apropien de la veritat no permeten que el coneixment avanci, ja que això les posaria en evidència.

Ingrid ha dit...

Jo encara no he vist la peli però la vull veure ja que la localització és molt bona: una fortificació de Malta on també s'hi va gravar Troia i Gladiator; els decorats són impressionants i el vestuari i la resta de coses encara la fan més real.
Són fascinants les pelis èpiques.

Eulàlia ha dit...

Ingrid, crec que t'agradarà. Rebo sovint les teves propostes de participació a grups del Facebook, però de moment no hi participo. Espero que tot et vagi bé. Una abraçada

Anònim ha dit...

Aquesta peli distorsiona tant la història i diu tantes falsedats que a mi em faria vergonya haver-la fet.
Però es veu que el nivell cultural de la gent ha baixat a uns nivells...