Vides

Ahir vaig assistir a l'Ateneu Barcelonès a la presentació del llibre de Conxita Tarruell, Viatge a la Xina, estirant el fil vermell de l'adopció de les nenes, Ed. Pagès. En el col·loqui que va seguir els parlaments, un dels assistents va intervenir matisant alguns aspectes del que s'havia dit, va dir que s'ha de viure a la Xina per entendre-la bé i que ell havia estat 35 anys vivint a l'Extrem Orient, dels quals 11 al Vietnam.

Després, en petit comitè, va acceptar parlar de la seva història:

Era un nen quan la guerra civil espanyola i va arribar refugiat a Catalunya procedent d'algun altre lloc d'Espanya. Vaig entendre que va ser aquí on va aprendre a parlar català. Al gener del 1939 va marxar cap a França amb un tren amb 600 nens més. Tenia 9 anys.

"A França vaig estar recollit en un internat i, quan en vaig sortir, no tenia família, no tenia ningú, vivia on podia; alguns dies sopava i d'altres no". Diu que De Gaule va fer alguna mena d'ordre que permetia que l'Exèrcit acollís els nois que es trobaven en la seva situació, si ho demanaven, i que ell va acabar enrolat a l'exèrcit. "Molts republicans espanyols van anar a parar a la Legió Estrangera Francesa", ens diu. "Jo vaig anar a la guerra d'Indoxina". A la batalla de Dien Bien Phu, el 1954, que va representar el punt final del domini colonial francès a la zona, va ser fet presoner. "La vida llavors va ser terrible, però als que érem més o menys d'idees comunistes, els del Vietminh ens donaven de menjar el mateix que menjaven ells; poc, però el mateix". Ens parla d'un republicà espanyol, un mestre gallec, que també era a Dien Bien Phu i que després, el 1958, va ser el primer encarregat de la càtedra d'espanyol a Pekín. Se li talla la veu d'emoció quan en parla.

I què va fer després, tots aquests anys, al Vietnam i a la Xina? "Feia el que podia".

Ara viu a Barcelona perquè la pensió francesa que cobra no li arriba per viure a França, aquí se'n surt millor. Calculo que té 84 anys. Va vestit amb gorra i jersei de mariner i parla amb el to una mica vehement del qui se sent incomprès.