dilluns, 11 de febrer del 2013

"El diccionario" de María Moliner

(Imatge extreta de la web del diari El Norte de Castilla)

He anat a veure, just el penúltim dia de funció a Barcelona, "El diccionario", obra de teatre sobre el personatge de María Moliner, l'autora del Diccionario de Uso del Español - María Moliner.

He estat usuària del María Moliner durant 40 anys i mai m'havia preguntat qui era la María Moliner, fins que un dia vaig llegir la dedicatòria del diccionari a la primera pàgina del primer volum (té dos tomos):

"A mi marido y a nuestros hijos les dedico esta obra terminada en restitución de la atención que por ella les he robado"

Llavors vaig llegir a una altra banda que la Maria Moliner havia fet el diccionari sobre una taula camilla, amb una Olivetti i caixonets de fitxes, ella sola.

A l'obra de teatre apareixen tres aspectes de la seva vida que desconeixia:


-Que havia estat una bibliotecària important a l'època de la República i que va patir, així com el seu marit -catedràtic de Física-, depuració política.

-Que mai va arribar a entrar a l'Acadèmia (ella, que havia escrit un diccionari més valorat pels usuaris que no pas el de la mateixa Acadèmia!!).

-Que va patir de gran una afàsia que li feia perdre les paraules. (Deia sovint, amb coqueta modèstia, que l'únic que havia fet a la seva vida era sargir mitjons, i en aquesta etapa final se li escapa afegir: "pero ahora ya no puedo ni agujar la enhebra". Just quan la frase acaba de sortir dels seus llavis, es tapa la boca amb la mà, horroritzada.)

És una obra de teatre dura, que m'ha agradat moltíssim. Al final hi ha una idea dominant: la depuren i arraconen, però la tenacitat la fa ser immensament productiva.