dilluns, 28 de novembre del 2011

Vuitè aniversari

Doncs sí, ja fa vuit anys que vaig començar aquest blog. Quan va fer 4 anys vaig escriure una nota més aviat analítica del que havia fet al blog. Pensava que tenia un cert mèrit haver-m'hi mantingut durant tot aquell temps.

Ara, amb el Facebook i el Twiter funcionant a tot drap, el comentari que em ve al cap és que això del blog ha quedat una mica passat de moda. Fa vuit anys no hi havia més de setanta o vuitanta blogs en català. Segurament em tocaria estar en una altra onda. Però...

Aquest estiu el Club de Natació Barcelona va llençar una campanya de captació de nous socis molt provocadora pels temps que corren, que es corre tant. S'hi veia la foto d'un soci ja gran i ple de salut que deia: "O és per sempre, o no cal que vinguis". A sota, el nom i cognoms del soci veterà amb la seva data d'ingrés al club (1948 o 1956...).
Doncs res, que l'aniversari d'aquest blog meu m'ha fet pensar en aquesta campanya, que és el més allunyat possible del "usar y tirar".
O sigui, que penso continuar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats pel bloc i per la constància. Seria una llàstima que per voler-te "actualitzar" amb Facebook, twitters i altres "novetats" es perdés aquest bloc. Fas ve de concentrar-te en el bloc si això és el que et ve més de gust.

Adrià

Eulàlia ha dit...

Gràcies de tot cor pel comentari, venint de tu me'l prenc molt seriosament.

Guillem Miralles ha dit...

Moltíssimes felicitats, Eulàlia! Som uns quants els que vam començar si fa o no fa a la mateixa època en què Internet obria la porta a iniciar projectes escrits i facilitava trobar complicitats de similars. Les coses han evolucionat, avui tothom és present a la xarxa sense la necessitat de tenir un projecte al darrera, però en qualsevol cas, n'hi ha que resistim! Una abraçada,

Guillem - Paper de vidre

Teresa Amat ha dit...

Per molts anys i gràcies!
Una abraçada!

Eulàlia ha dit...

Gràcies Guillem i gràcies Teresa.
(Guillem, no sé si el que tinc al darrera és exactament un projecte, em sembla sovint que més aviat és un quadern d'exercicis..., que tampoc no està gens malament. El Paper de Vidre sí que és un projecte!)
Eulàlia