A la llibreria La Central del carrer Mallorca van escriure cites d’escriptors als vidres de l’aparador, amb aquests sprais de polsim blanc que semblen neu i fan Nadal. Havies de torçar el coll per llegir-les perquè feien giragonses:
Convèncer és estèril – Benjamin
Lavorare stanca -Pavese
El món és un teatre amb un repartiment deplorable – Wilde
Di alguna vez la verdad para que te crean cuando mientas – Renard
Longtemps je me suis couché de bonheur – Proust
Llegir és escoltar els mots amb els ulls – Quevedo
(En aquest moment, pensament meu no tan profund com els anteriors: ¿aquests de La Central deixen la llengua original o la tradueixen amb algun criteri, o ho fan a la babalà? Continuo:)
Desgraciat el país que necessita herois – Fitzerald
(I llavors llegeixo l’última:)
La llibertat és una llibreta – Margarit.
(M’agrada, la trobo més original que les altres, em veig anotant o dibuixant i ficant-m’ho a la bossa, m’hi identifico… tant que torço el coll més fort. Ah! No diu “llibreta”, diu “llibreria”. Ja em semblava que…)
(De pas, aprofito per dir que La Central del carrer Mallorca és la meva llibreria preferida, tot i m’agradaria suggerir als que hi treballen, sempre tan seriosos, que poden somriure de tant en tant, o fer alguna broma, que per això no deixaran de treballar a la llibreria més intel.lectual de la ciutat, ni ningú els trobarà tontos ni es convertiran en botiguers infames.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada