(Podeu clicar per ampliar la foto)

A Montpellier, com a Pézénas (visita recomanada) hi ha força palaus renaixentistes, que em va ser impossible de dibuixar, per això poso la foto del palau del Marquis de Montcalm. D'aquest peu d'escala, just d'aquest pati, el 6 de febrer de 1756 va sortir el Marquès de Montcalm per anar a defensar el Canada francès. Tres anys després moria al Québec (El último Mohicano, J.Fenimore Cooper).

Parlant d'esglésies que ja no existeixen, el Plan Jean Jaurès és una plaça cèntrica construïda justament sobre una antiga església destruïda. Ara hi ha terrasses de bars i una estàtua de Jean Jaurès. Si alcem el cap, veiem graffitis

(Podeu clicar per ampliar la imatge)

La Cathédrale Saint Pierre de Montpellier té un atri original i magnífic, que és l'únic que va quedar dret de l'antiga seu gòtica. La resta de l'edifici actual és una reconstrucció més moderna.

Tant a Montpellier com a Lyon hi ha poquíssimes esglésies antigues i nosaltres, hispànics, sovint oblidem com van ser de violentes les lluites entre catòlics i huguenots protestants a França. S'incendiaven les esglésies els uns als altres que donava gust, i la destrossa va ser gran sobretot a les zones que eren feus de la Reforma, com es veu que va ser el cas de Montpellier.

A Escòcia he pogut veure un altre fenomen arquitectònic lligat al moviment protestant, que és la nova disposició que van prendre els interiors de les antigues esglésies gòtiques: fora altar i capelletess laterals, ara totes les cadires convergeixen cap a la trona del predicador.

A casa nostra mateix, a vegades no sabem mirar bé. En una recent xerrada sobre la remodelació del barri de Santa Caterina de Barcelona, l'arquitecta que dirigeix el projecte, Beredetta Tagliabue, explicava quina orientació tenia l'antic convent de Santa Caterina, a sobre del qual es va construir el mercat al segle XIX, i com havien decidit deixar a la vista l'absis de l'església darrera el mercat. En efecte, aquest mercat, el de la Boqueria, la plaça Reial, el Liceu i d'altres llocs del centre de Barcelona es van edificar sobre el que havien estat edificis eclesiàstics, incendiats per les revoltes i desamortitzats per llei. El que em va fer gràcia va ser el comentari de la Benedetta Tagliabue que va venir a dir: "Venint d'Itàlia, jo em preguntava ¿on són les esglésies del casc antic d'aquesta ciutat? ¿qué no diuen que això era un país tan catòlic?"

Montpellier té una Facultat de Medicina històrica. Fundada el 1220, va ser famosa ja a finals del segle XIII i és la més antiga d'Europa. Sembla que l'arribada de metges jueus i musulmans fugitius d'Espanya va facilitar la gestació d'aquesta escola.
Va estar oberta al pensament jueu i àrab i el seu curs d'anatomia, inaugurat el 1340, va agafar ràpidament renom. El segle XVI s'hi va construir el primer amfiteatre europeu per a la dissecció de cadàvers.
Noms lligats a l'Escola de Medicina de Montpellier: Arnau de Vilanova, Nostradamus, François Rabelais...

He rebut una demanda per correu de Montse Carrera, que copio a continuació. Si algú pot donar-li una pista per trobar el poema que busca pot adreçar-se directament a ella per correu electrònic:

verneda2@hotmail.com

Objet: cerco un poema molt especial
Date: Fri, 19 May 2006 19:33:11

HOLA

M'adreço a vostè perquè potser em podrà ajudar.

La meva mare (65 anys) fa molt temps que sent un immens desig de
poder retrobar una poesia que es va aprendre de memòria quan era
petita que creu que es diu "La felicitat"; no coneix el nom de l'autor però
segurament va ser escrita abans dels anys 30.

Se que es molt difícil el recuperar-la ja que no sabem el nom de l'autor ni el temps en que va ser escrita però he sentit la necessitat de dirigir-me a vostè en busca d'ajuda, potser n'ha sentit a parlar o be pot dirigir-nos a alguna associació o adreça on ens puguin ajudar. Li agrairíem enormement tan la meva mare com jo.

A continuació redacto la poesia tal i com la recorda la meva
mare, espero sabrà perdonar les errades, tan ortogràfiques, com gramaticals i
estructurals.

Agrairia molt que em pugues orientar a on buscar o que fer per
poder retrobar-la, la meva mare sempre ha pensat que hi ha gent gran amant de la poesia que també se la deu saber, el mes d’ octubre vinent celebrarà els seus 65 anys i li volem organitzar una festa sorpresa, seria tan bonic poder entregar-li aquest present.
Moltes gràcies,
Montserrat Carrera.

(Per llegir el poema cliqueu sobre el CONTINUA de més avall)

(Podeu clicar per ampliar la imatge)