En un racó d'un quarto de la planxa.

(Podeu clicar per ampliar una mica la imatge)

(Podeu clicar per ampliar una mica la imatge)

Em resisteixo a abandonar el blog. Em dedicaré un temps a desempolsar quaderns i a posar-hi només dibuixos. Ja vindran altres moments amb més idees i més lletra.

Avui, l'entrada d'una casa de Besan, poble del migdia francès, dedicat a la vinya i al vi. Era una casa gran, bona, en un carrer del centre del poble. Ens van dir que era una "casa d'amos", "une maison de maître".
L'àvia de la casa tenia 92 anys i amb l'edat es repetia. Em va explicar quatre cops seguits que ara a la regió hi havia més cognoms espanyols que francesos, perquè quan la guerra del catorze els homes francesos havien marxat al front i els "vignerons" havien fet venir treballadors espanyols per treballar a les vinyes
(Podeu clicar per ampliar les imatges)

A la mateixa casa de Besan vam dormir en una cambra que feia somiar. Semblava treta d'una pel.lícula del Visconti.
El detall més autèntic era l'escopeta de caça penjada darrera l'armari mirall.