(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)
L'exposició a la Pedrera sobre l'obra de ROUAULT (1871 -1958) dura encara fins al 13 de febrer. Aquí trobareu informació de la mateixa Caixa de Catalunya sobre l'exposició, i aquí hi ha una web sobre el pintor.
De lluny el més impressionant és la sèrie de gravats titulats Miserere, amb textos brevíssims d'inspiració bíblica i cristiana. En aquest link trobareu les primeres 33 planxes de la sèrie i aquí la continuació, o sigui la resta fins a 58 gravats.
Són autèntics i produeixen una emoció profunda. Suggereixen sentiments i pensaments, més enllà dels coneixements evangèlics que pugui tenir cada u i més enllà dels que volgués expressar el pintor. Aquí a sota en reprodueixo tres, en desordre, però que poden donar una idea del que volia dir amb això del valor de l'autenticitat en la intenció i en l'estètica. Potser seria més adequat parlar d'honradesa. El primer: Com més noble és el cor, menys estirat és el coll. El segon: El seu advocat amb frases buides clama la seva total inconsciència. El tercer: Som bojos.

(Podeu clicar sobre el dibuix per ampliar-lo)
Continuem amb els interiors d'una casa tarragonina
Aquí no parlarem de focs de llenya per cuinar, ni dels fogons de carbó d'alzina substituïts finalment pel gas butà. Res sobre vaixelles desaparellades, ni nostàlgies sobre la vida que es feia a les cuines.
Tampoc tornarem a parlar de l'aigua, perquè ens hauríem d'estendre sobre els diferents tipus de dipòsits que permeten un simulacre d'aigua corrent, com s'omplen, com han d'estar elevats, com es poden omplir fins i tot amb aigua calenta, i no acabaríem mai, perquè el tema és apassionant, però infinit.
No. Aprofitarem el marc culinari per donar la recepta de la salbitxada, que és la salsa on es suquen els calçots. És una recepta de la meva mare.
(La paraula "salbitxada" no l'he trobada a cap diccionari dels que tinc a mà, però penso que ha d'anar amb "b" perquè deu venir de "bitxo")

Fa falta gairebé una hora i els següents ingredients (per a 8 o 10 persones):
- 3 tomàquets mitjans, madurs (escalivats i treta la pell)
- grans d'all (4 escalivats i 2 crus, tots pelats)
- 4 branques de julivert tendre (no assecat)
- 4 fulles de menta fresca (no assecada)
- 2 nyores
- 30 ametlles torrades i pelades (ni salades ni fregides)
- 1 culleradeta de sal
- 2 culleradetes de pebre vermell dolç (pimentón)
- 1 culleradeta no gaire plena de pebre vermell picant
- oli (força, per 30 ametlles el màxim és un quart de litre d'oli)
- 1 cullerada de vinagre

Podeu començar escalivant els alls i els tomàquets, al forn, o bé directament sobre la flama del foc de gas, i els peleu.
Escaldeu les nyores, tirant-les en un cassó amb aigua bullent i deixant-les bullir un parell de minuts. Va molt bé de partir les nyores per la meitat i de llençar les llavors abans d'escaldar-les. Un cop escaldades, amb un ganivet separareu la polpa de la pell, fareu servir la polpa i llencareu la pell.
Ara començarem a fer la picada. La primera part (picar les ametlles fins a tenir una pasta ben fina) és la més pesada si la feu en un morter, per tant podeu fer-la amb una maquineta tipus minipimer, un-dos-tres o similar. Però no feu tota la salsa amb màquina, perquè quedaria amb una consistència de maionesa que no és adequada. Al final us ha de quedar una salsa oliosa amb partícules filamentoses flotant pel fons, com si s'hagués tallat.
Piqueu doncs les ametlles, els alls, el julivert, la menta, la sal. Afegiu la polpa de les nyores. I els tomàquets escalivats i pelats, que faran bastant de suc. Llavors és fonamental que ho acabeu a mà, donant voltes amb una mà de morter dins d'un bol (perquè el morter resultaria massa petit). Poseu-hi el pebre vermell dolç i el pebre vermell picant i aneu afegint l'oli i remenant. Poseu també el vinagre i deixeu reposar 10 minuts. Tasteu-ho amb una mica de pa i rectifiqueu si us sembla afegint sal, pebre o vinagre.
Hi ha qui hi posa un parell de galetes picades.
Aquesta salbitxada és també molt bona per menjar llagostins, o per amanir verdura bullida (espàrrecs verds, carxofes, pèsols, patata) o escarola. No cal que us embranqueu a fer calçots.
I recordeu el més important: no ha de quedar una pasta homogènia a l'estil d'una maionesa, com les males salbitxades que venen i serveixen per aquests mons de Déu.
(Més Interiors aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.)

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)
Al Palau Robert hi ha una exposició de vestits del Pertegaz fins al 27 de febrer.
Hi ha sobretot vestits dels anys 70.
Això de l'alta costura a mi com a la majoria ens cau lluny, però també com altres he caigut en el parany de la creació. Hi ha una elegància de teixits i de formes i un munt d'imaginació que t'embolcallen i se t'enduen.
Cherchez la femme.
Dit això, mires els noms de les propietàries originals i t'embafen els cognoms compostos que, a més, duen invariablement el del marit a darrera, amb un bon "de" que marca la pertanyença. Al final, una vitrina amb retalls de HOLA!s i similars acaba d'establir la contradició. És com si et digués: allò (tan maco) era això (tan roni i tan cursi) o, més precisament, eren aquestes (definitivament tan i tan lluny del meu esperit).

Establerts els peròs: l'exposició del Pertegaz m'ha agradat.