Deixem els squares i anem als espais del barri londinenc del Temple.
Entre carrers, carrerons i passatges s'obren clarianes, a mig camí entre les places públiques i els patis particulars. Són llocs de clima especial.
He de confessar la meva vena papanates: vaig anar-hi a fer el xup empesa pel capítol de la novel.la El còdigo da Vinci que transcorre en una d'aquestes places tan tancades.
(Podeu clicar sobre les imatges per amplir-les)

Tot el barri és ple de despatxos d'advocats, és una cosa tremenda. Totes les casetes anuncien oficines públiques i privades que tenen a veure amb la justícia. Em va semblar que totes les finestres deixaven entreveure arxius i classificadors i paperassa. I els carrerons i placetes eren travessades per advocats, vestits amb l'estil formal dels que són de l'ofici. Anaven per feina.

I allà al mig hi ha l'església rodona dels Templers, amb un detall a fora que em va agradar molt: una columna amb una escultura amb dos cavallers dalt d'un mateix cavall.

Novel.la a part, el lloc val la pena.

Els squares londinencs s'omplen a l'hora de dinar.
Vénen empleats de tot arreu. Races variades. Es treuen sabates. S'afluixen corbates. S'obren bosses de paper. Menjar no t'hi fixis. Relax mesurat.

(Podeu clicar sobre el dibuix per ampliar-lo)

Tornem enrera. Encara és l'estiu i som a Londres.
Ajeure's als parcs.

I continuem amb exposicions a Barcelona.
Al Museu Picasso fins aquest diumenge 26 de setembre hi ha la mostra Picasso, Guerra i Pau, que val la pena i, justet, però encara hi sou a temps.
(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)

A assenyalar dues coses.
Hi ha alguns dels esbossos del Guernika, que normalment estan exposats al Museu Reina Sofía de Madrid.
Quan el Guernika va arribar a Espanya i el van instal.lar dins d'una mena d'urna blindada al Casón del Buen Retiro, aquests esbossos estaven en un passadís per on s'accedia a la sala del Guernika, i l'efecte era absolut: veies les provatures abans d'arribar al resultat, a "l'obra" amb majúscula.
A mi molt sovint m'impressionen més els dibuixos previs que els quadres definitius, perquè m'atreu l'aspecte de la busca, les aproximacions, els temptetjos.

L'altra cosa que vull destacar d'aquesta exposició són una sèrie de dibuixos preparatoris d'una escultura que porta per títol Home i anyell. Em sembla que no els havia vistos mai. Picasso va fer, segons s'assenyala en un plafó, més de 200 dibuixos d'estudis del pastor i del be. Cara neutra per a l'home, cara d'innocència, de patiment per al be. És com si cada dibuix fes pensar i donés idees sobre el fet del sacrifici i la seva relació amb el títol de l'exposició Guerra i Pau.

Hauria de venir un antropòleg a explica'ns-ho, però hi ha alguna cosa molt fosca en això del sacrifici d'un ésser innocent (un nen, una verge, un anyell -no m'acuseu a mi de barrejar persones i bèsties!) per redimir culpes, calmar els déus o obtenir favors de la natura.
El Robert Graves a La Diosa blanca pretén que on hi ha sacrificis d'animals hi ha hagut abans sacrificis humans. A l'exposició de La Pedrera d'art precolombí estan documentats els sacrificis humans. És difícil d'entendre.
I al mateix temps que sembla tan llunyà i estrany, hem tingut accions i actituds ben a prop que es poden relacionar amb el sacrifici.
Fa temps una persona propera em va dir que els assassinats de guàrdies civils per ETA els anys 80 despertaven en l'esquerra del país sentiments molt tebis, com si els condideressin un tribut en vides humanes que l'Estat havia de pagar pels anys de franquisme. Dit així, sense la faramalla mítico-antropològica, sembla una idea gastada, un "déjà vu", però a mi llavors no m'ho va semblar.
Suposo que en els atemptats terroristes que hi ha actualment es podria fer una lectura d'aquest sacrifici antic.
¿Què buscava Picasso en els 200 dibuixos de bens i pastor?

He partit peres amb l'AUNA, que deu ser una companyia magnífica menys quan no els funciona alguna cosa i et quedes sense internet i et diuen que la culpa és teva: "Señora, esto es su sistema operativo". Alliberada tècnicament i psicològicament de l'AUNA i de l'ansietat que et fiquen al cos, sembla que això torna a funcionar. Com que els problemes es van agravar a partir de la terrible tempesta de finals d'agost a Barcelona, ara m'encomano als déus precolombins del cel, del llamp i del tro amb el següent post:

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)

Fins al 10 d'octubre hi ha a La Pedrera una exposició d'art escultòric del Mèxic precolombí que porta el títol de El cos i el cosmos.
És magnífica.
Les peces són bellíssimes i estan il.luminades perquè encara facin més efecte. L'ordre és molt lògic, cosa que actualment s'ha d'agrair. I, si bé la visita està ja justificada pel valor estètic, hi ha visites guiades cada dia a les 6 de la tarda que permeten aprendre i entendre alguna cosa d'aquest art precolombí, absent en tantes històries sobre el descobriment d'Amèrica.
Per il.lustrar aquesta nota he triat dues figures de pensadors, justament perquè vaig entrar a l'exposició amb la idea falsa que aquestes actituds semblen exclusives del món greco-romà.

Tanco el temps que faci falta per solucionar problemes de línia i d'ordinador que no fan més que embolicar-se.