Sempre que resulta que la gent és millor del que m'espero, sento alegria.

La cadena SER acaba d'informar de la detenció de cinc persones implicades en la possessió del telèfon mòbil que havia de servir per fer explotar les bombes: marroquins i pakistanís.
L'Acebes ho acaba de confirmar.
Considero confirmat el que ja suposàvem: el PP ha jugat el joc més pervers: aprofitar-se de les víctimes, mentint. No crec que càpiga una actitud més indigna ni més immoralitat. L'Aznar dient fa uns dies "dejen en paz a los muertos" als familiars dels morts a Turquia per l'accident de l'avió militar, ja anunciava aquesta actitud execrable.
Quina pena de gent, quina pena de país.

El Carles Miró es queixa que s'aplaudeixi als enterraments. Té raó. Ara fa una estona a la plaça de sant Jaume de Barcelona hi havia silenci i una actitud de dol i de vetlla. Érem pocs, tot s'ha de dir.

Escolto la ràdio i m'horroritzo.
Comencem a especular sobre els autors.
¿Qui resarà per les víctimes, i també pels assassins?

(Podeu clicar sobre el dibuix per ampliar-lo)

La Contrarreforma s'instal.la a Praga, després de la derrota de la Muntanya Blanca (1620), la ciutat es germanitza i s'hi estén el catolicisme.
Tornen els jesuïtes i omplen Praga de barroc.

L'austeritat volguda per la Reforma, els temples on es pugui reflexionar, on es pugui tenir consciència de la rectitud de la pròpia conducta, són bandejats i s'obren pas les onades barroques, l'emoció i la riquesa de les imatges. Tot és moviment i sentiment.
Els grans místics no seran protestants, seran catòlics.

A remarcar tres coses:

En primer lloc, la (mala) fama que va adquirir la Companyia de Jesús a Praga. Havia arribat al país el 1556 arrel de la crida del rei Ferran II que volia combatre la Reforma. Va ser expulsada el 1618 en el moment del cop d'estat protestant i va tornar dos anys després, arremangats per fer feina i eradicar l'heretgia. Van unificar la seva Universitat, la Clementinum, amb la Carolinum, que des del segle XV havia estat un centre important de divulgació de les idees hussites (partidaris de Jan Hus); van promoure un nou sant, Joan Nepomucè, per contrarestar la veneració a Jan Hus; practicaren escorcolls per buscar i destruir llibres escrits en txec i se'ls atribueixen un munt d'activitats dirigides per l'obsessió de reduir els heretges ocults.

En segon lloc un comentari sobre l'exageració estètica: algunes esglésies barroques tenen la cornisa tan adornada d'estàtues, que és còmic però imaginable pensar que es tracta de lladres que deambulen per la teulada intentant entrar a l'edifici.

I per últim: l'estatuària barroca està molt ben instal.lada al Lapidàrium de Praga, un museu de pedres, com el seu nom indica. La sala de les escultures barroques produeix l'efecte contundent del negre sobre blanc. La pedra fosca i la seva ombra contra el guix de la paret aconsegueixen l'impacte buscat.

Deixo el valor del barroc per al proper article.

Justament, en un pati d'un institut de formació professional de Barcelona, assisteixo a una conversa entre dues alumnes de 18 o 19 anys.
Una fuma Nobel, és grassoneta, porta els cabells tenyits de groc rabiós i té molts granets a la cara. És la Noia A.
L'altra serà la Noia B. És primeta i morena i porta les parpelles maquillades de color blanc. Menja pipes.
Totes dues parlen un castellà andalús.
Noia A: - Yo no voto, pa´qué! Si todos son iguales.
Noia B: - Lo único a que van es a sacar dinero, todo el que pueden.
Noia A: - Y a robarnos cuánto más mejor. A mi es que me asquea la política, jolín.
Noia B: -Sí, vaya un jaleo que se arman. Unos son de un partido, otros de otro..., bueno pues que hagan lo que les de la gana.
M'atreveixo a intervenir, ponderant els comentaris: que és millor que et preguntin l'opinió que no pas que no te la preguntin, que el vot en blanc vol dir que...
Salta la Noia A:
-Pero es que ni ellos se aclaran. A ver, al Carod ese, por qué lo han quitao? Eh, por qué lo han quitao? Si él no ha hecho nada malo! Ya ves, que no nos maten aquí, y eso qué tiene de malo?
Noia B: -Él mira pa' su tierra, vale? pues por eso no te tienen que quitar.
Noia A: -Eh, que él no ha ido a pedir que maten a los de Madrid, vale? Que sólo ha pedido que no nos maten a nostros, jolín! Y por eso lo tienen que quitar? Es por cosas de la política esa de mierda.
Noia B: -Que todo son mentiras...
M'han donat un susto i he pensat que els esperits primaris estan molt desinhibits.

Llegint alguna cosa sobre la història de Praga, vaig adonar-me un cop més de com ha estat d'important la Reforma en els països on va tenir influència.

El personatge més conegut de l'època és Jan Hus (1369-1415), teòleg i predicador de Bohèmia, que criticava tant les prebendes de la clerecia i de les jerarquies eclesiàstiques, com l'actitud dels qui se sotmetien als germànics. Va dotar el txec d'una ortografia i va defensar el seu ús en la predicació.
Va ser convidat per l'Església a discutir les seves posicions a Constança. Però la invitació no devia ser sincera, perquè allà va ser excomunicat, empresonat i el van acabar cremant.

En la història del país hi ha una lluita a estones sorda i a estones sorollosa entre, d'una banda, un esperit, diguem-ne, nacional txec que s'identifica amb el moviment protestant i, d'altra banda, l'Imperi Germànic i més endavant l'Imperi austrohongarès, defensor del catolicisme.
A Praga hi ha dues defenestracions famoses que estan relacionades amb aquesta lluita: la de 1419 i la 1618. A la primera llencen per la finestra set consellers catòlics de la Casa de la ciutat; a la segona un grup de nobles calvinistes de Bohèmia llencen per la finestra dos consellers reials. Anaven mal dades. Aquest cop d'estat protestant serà ofegat en sang pels alemanys a la batalla de la Muntanya Blanca (1620) i la repressió serà forta: vint-i-set nobles protestants decapitats a Praga.

Avui a la plaça de la ciutat vella, la Stare Mesto namesti, hi ha grup escultòric de bronze on apareix Jan Hus alçant-se enmig de personatges aclaparats. És un monument dramàtic, d'estil modernista, aixecat a començaments del segle XX com a expressió del ressorgiment de l'esperit nacional.
(Podeu clicar sobre el dibuix per ampliar-lo)

L'altre gran personatge del protestantisme txec a destacar és Johann Amos Komensky, conegut pel nom llatinitzat de Comenius (1592-1670). Humilment: em sonava únicament com a nom d'una de les diverses beques o programes europeus, al costat dels Sòcrates, Erasmus i Eurodissea.
Comenius va ser un pedagog i teòleg que pertanyia al grup dels Germans Moravis. Va publicar un tractat de sistematització de la pedagogia amb una visió global de l'educació. Defensava un programa d'instrucció per a tothom, sense distinció de classes o sexes. Va publicar llibres per ensenyar un tema de manera concèntrica i llibres per ensenyar a partir d'imatges. Personatge proscrit a sis països.

Un altre dia parlarem de la contraofensiva catòlica i de la seva empremta artística.

Però vull acabar dient que ja m'agradaria a vegades que aquest país nostre
tingués reminiscències protestants. Cada vegada que sento un alt personatge dient mentides descarades o escandalitzant-se hipòcritament de les mentides d'un altre (aquests dies n'hem anat plens) penso que ens sobra passat catòlic i ens falta una mica de moral protestant.