Hi ha hagut a començaments de febrer al Mercat de les Flors a Barcelona unes poquíssimes representacions del ballet contemporani Inanna de Carolyn Carlson.
Un espectacle magnífic, amb alguns moments emocionants, en particular una dansa solitària al començament de l'obra: joventut, alegria, desinhibició i una mica d'innocència. I un gest repetit per la ballarina que evoca el replegament sobre si mateixa i després l'entrega cap enfora del que té a dins les entranyes, un gest molt íntim, molt bonic.
Carolyn Carlson desplega durant l'espectacle un ampli ventall d'actituds femenines.

Inanna era una d'aquestes deesses neolítiques que van sobreviure l'època del patriarcat. Durant les civilitzacions mesopotàmiques, tot i aquell famós Codi d'Hamurabi que establia la llei -i que es pot veure al Louvre, gravat sobre un immens fal.lus de pedra negra-, van perviure divinitats femenines antigues, molt antigues, tan antigues que es reconeixen com a comunes a la majoria de les mitologies del Mediterrani oriental. Inanna està associada a la fertilitat, a l'amor, també a la guerra, a l'estrella Venus, va baixar als inferns, i el seu marit, Dumuzi, déu de la vegetació, moria cada any a l'hivern i renaixia a la primavera. Els habitants de la ciutat d'Uruk la tenien com a protectora.
La capacitat d'aquestes figures femenines antigues per representar molts arquetips femenins diferents és un dels aspectes que les fa tan atractives. Com si aquesta diversitat fos una gran part de la seva força. No hi ha patrons uniformadors, únics. La feminitat és rica perquè és múltiple i multiplicadora.

Després de la funció, una conversa sobre tot això. El segle XXI serà potser el segle de la feminitat. Em pregunto què vol dir exactament. Em ve al cap l'entrevista a la Contra de La Vanguàrdia de dimecres 31 de gener a Susana Tamaro que es queixa amargament dels passos donats enrera últimament en punts bàsics del que ella entén per feminisme. Com si la major llibertat, el major nombre de llocs de poder ocupats per dones, el grau d'educació superior i més estès, la proliferació de lleis favorables... haguessin tingut una contrapartida negativa. La Tamaro diu:

-¿El feminismo ha fracasado?
-Yo participé en ese movimiento y sí, fracasamos, porque ahora para una chica, incluso una niña, lo importante es tener un buen cuerpo, ser carne de cama o de miradas.
-Eso es aspirar a bien poco.
-Es de una pobreza para la vida de las adolescentes extraordinaria, peor que en el medievo, porque se manipulan, cambian sus labios, sus senos, y lo hacen a los 16 o 18 años. En Italia las niñas de 7 y 8 años van vestidas con minifalda, maquilladas, como pequeñas prostitutas. Son educadas para ser mujeres objeto. Es una perversión total y está ocurriendo en silencio, ante nuestros ojos.

No sóc tan pessimista pel que fa a la generalització, però algú em pregunta si crec que en el futur pròxim hi haurà més càrrecs importants de poder ocupats per dones, i contesto que sí, em pregunta llavors si crec que deixarà d'augmentar aquesta tremenda cirurgia estètica... i contesto que malauradament crec que no.