Dijous al migdia, un jove enginyer català que treballa al Regne Unit m'explica que ve d'una ciutat irlandesa amb indústria de la branca microelectrònica, on treballen molts enginyers valencians. Em diu que hi ha més enginyers valencians dedicats a la microelectrònica en aquest racó d'Irlanda que en tot el País Valencià. I també em parla, trist i queixós, d'un cas particular d'una empresa catalana que s'ha dedicat fins no fa gaire a la microelectrònica i que ara ha decidit liquidar el negoci i llogar la nau per guardar material d'empreses constructores: cimenteres i tot això. "Aquí tothom posa els diners a la construcció".
(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)
El mateix dia, al vespre, assisteixo a la Reial Acadèmia de Ciències a la presentació d'un llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador.
Comas i Solà (1868-1937) va ser un científic rellevant, primer director de l'Observatori Fabra i descobridor de diversos asteroides i cometes. Reconegut per diverses associacions i publicacions científiques internacionals de la seva època, va adquirir popularitat, ja que era un aferrissat defensor de la divulgació científica i va multiplicar articles periodístics i conferències públiques. Els dos acudits que vénen a continuació ens ho confirmen.

Un personatge interessant, doncs, de qui parlarem un altre dia, ja que fa uns anys vaig recollir-ne una mica d'informació que pot valer la pena comentar.
I justament, aquest dijous al vespre, sentint parlar en la presentació del llibre del valor d'haver tingut a casa nostra un científic modern fa cent anys, he pensat en el contrast amb la conversa del migdia, i he recordat el que deia el mateix Comas i Solà en un article a La Vanguardia del 6 de desembre de 1899.
Es titulava El intelectualismo en Cataluña i criticava que a Catalunya hi hagués poc treball científic i intel.lectual, que era l'únic que podia fer competir la producció del país amb l'estrangera, i que en canvi agradés massa emmirallar-se en el passat gloriós.
M'ha semblat que era una idea aplicable a la situació actual. Els enginyers produint a l'estranger, els esforços d'aquí invertits en maons i ciment, i mirades meravellades cap als nostres científics cent anys enrera.
Escanejo un paràgraf de l'article citat: