(Podeu clicar sobre la imatge per ampliar-la)
Vaig a la ferreteria de sota de casa i, mentre faig cua, entra una dona gran, més que dona gran, velleta, de les que surten a comprar pel barri amb sabatilles de quadres. És petita, es mou molt i parla adreçant-se a tothom.
Es cola descaradament i demana una balda per a la persiana del balcó, ajudant-se amb els dits: "D'aquelles que són així. De les antigües."
I com que el dependent no ho acaba d'entendre, s'explica millor :"És que quan la guerra va caure una bomba i es va quedar així, tota torta". Llavors fa una carona de pilla i, perquè tot plegat sigui més clar, afegeix: "Viscu al costat de la presó".
El dependent té sentit de l'humor: "Dona, haver començat per aquí".
He sortit de la ferreteria amb un somriure d'aquests imperceptibles i m'ha vingut al cap una descripció de iaios que va publicar el bloc del Gumets fa uns mesos. Era de primera. L'he tornada a llegir i ara fins i tot he trobat bons els comentaris. Si voleu somriure us suggereixo que li doneu un cop d'ull.