He fet una visita molt instructiva al iot reial Britannia, que des de l'any 1997 ja no es fa servir i es troba a Leith, el port d'Edinburgh, destinat a visites turístiques. Instructiva, perquè és una lliçó de cultura britànica i també un motiu per arribar-se al port.
Edinburgh és un port marítim, encara que des del centre de la ciutat el turista ho oblidi. Però passejant per segons quins carrers, de cop i volta, t'adones que ets dalt d'un turonet, hi ha un carrer que fa baixada i veus el mar, a tocar.

(Podeu clicar sobre el dibuix per ampliar-lo)

Algunes coses a explicar:

El Britannia era un vaixell insígnia de l'Imperi Britànic, on la grandària i el luxe simbolitzaven el poder, no qualsevol poder, el Poder amb majúscula.
Estava destinat a passejar la família reial arreu del món, perquè hi poguessin invitar a sopar caps d'Estat i que tots pensessin "aquests sí que manen de veritat".
No us penseu que és un iot per anar a Mallorca. Deu haver donat la volta al món uns cinquanta cops, perquè la llista detallada dels viatges que ha fet és marejadora: Austràlia, Canadà, Ceilan, el Carib, Nova Zelanda, Sudàfrica, Hong-Kong i tornem-hi. Els noms dels països més llunyans van i vénen i al final es barregen les lletres i fent comptes ràpids arribes a la conclusió de la cinquantena de voltes al món.
Va ser construït el 1952, perquè la família reial sempre havia tingut un iot estelar i feia falta renovar l'existència. A bord hi havia una tripulació fixa d'uns 250 homes, això sense comptar la quarantena de persones que embarcaven quan hi viatjava la família reial: majordoms, donzelles, secretaris, diplomàtics, consellers, perruquers i altres funcions que ni ens imaginem. Entre aquests 250 homes hi havia una banda de música, amb els seus tambors i les seves trompetes, que tant servia per a un concert a bord com per a una parada militar quan arribaven a un port de les quimbambes. A bord no hi faltava un Rolls, amb els corresponents xofers i mecànics, perquè la reina quan baixava no agafava un cotxe de lloguer, si us plau. La veritat és que veure aquest Rolls tan antic i lluent dalt del Britannia (l'hi ha conservat) fa riure.
Els mariners d'aquest iot estaven sotmesos a un reglament especial que els tenia prohibit cridar, perquè podrien molestar "la família". Les ordres i instruccions a distància s'havien de donar mitjançant un codi de senyals fets amb les mans.
La coberta destinada exclusivament a sa majestat és tan gran que s'hi va muntar un envelat i s'hi va celebrar una trobada de mandataris de la Commonwealth, a l'època en què encara eren molts, i a la foto que es mostra no s'hi veuen gens atiborrats. Al menjador de cerimònies hi caben ben entaulats mig centenar d'invitats i la sala que es feia servir perquè hi prenguessin un drink previ té un piano de cua en un raconet. Hi ha un camarot que té llit de matrimoni (és l'únic llit doble en tot el vaixell): és la Honeymoon Room.
Arribats a aquest punt ja t'està pujant la sang al cap i t'apuntaries a la dictadura del proletariat: ¿és possible que hi hagués 250 paios sense poder fer soroll per dos que s'havien casat?
(Continua demà amb detalls importants)