M'havien recomanat la pel.lícula "Ser y tener" i també me l'havien criticada alguns col.legues que coneixen el ram: "massa idealista" em van dir. La veritat és que m'ha agradat, m'ha agradat molt, però tenia raó el Gregorio Morán a les "Sabatinas intempestivas" a La Vanguardia del dissabte passat, 10 de gener: ¿on és la tele en aquesta pel.lícula? No se li veu el pèl. El Carles Miró citava l'article del Morán a propòsit de com l'esquerra ha abandonat l'escola pública. Jo ara em fixo en un altre aspecte d'aquell article: l'absència d'aparells de televisió en cap de les cases que surten al film. Crec que una de les coses, entre moltes d'altres, que han canviat les criatures actuals, si es comparen amb les d'altres generacions, és la impaciència que pateixen, alentada per l'ús del zapping. No hi ha temps per esperar si una cosa t'agradarà o no, mentre dubtes ja estàs mirant un tros d'una altra pel.lícula. S'ha creat un culte a la immediatesa, que crea aules desbordants d'histerisme. A la pel.lícula, en canvi, es viu una placidesa envejable a la classe.